Regulat el procés que permet a les persones adoptades conèixer els seus orígens biològics

El govern de Catalunya va aprovar el passat 21 de juliol un Decret en què s'estableix el procediment per facilitar a les persones adoptades i a les tutelades i extutelades el coneixement dels seus orígens i parents biològics.

La legislació vigent dels drets i les oportunitats en la infància i l'adolescència (14/2010) empara en aquest sentit els menors d'edat i els reconeix el dret a saber tot allò referent als seus orígens. Això implica no tan sols conèixer els progenitors biològics, sinó també la pròpia història personal i familiar, de la qual formen part l'entorn social i familiar i les circumstàncies viscudes durant la infantesa.

Cercar els pares biològics, possible només a partir dels 18 anys

El Codi Civil de Catalunya, en el llibre II (article 235-249),  recull que "l'adoptat té dret a ser informat sobre el seu origen" i apunta que "pot exercir les accions que condueixin a esbrinar la identitat dels seus progenitors biològics a partir de l'assoliment de la majoria d'edat o de l'emancipació".

Així mateix, la norma estableix que els pares adoptants han de fer saber el fill que el van adoptar tan aviat com tingui maduresa o, com a tard, quan compleixi 12 anys, "llevat que aquesta informació sigui contrària a l'interès superior de l'infant o adolescent".

L'obligatorietat de facilitar les dades sobre la filiació biològica

La recerca dels orígens biològics és un procés que s’inicia amb la presentació d’una sol·licitud per part de la persona interessada al Departament de Benestar Social i Família. L'administració, segons el decret aprovat ara fa un mes, té l'obligació de facilitar aquesta informació i "ha de prendre mesures per recollir i conservar les dades i els documents sobre els menors d'edat tutelats, extutelats o adoptats".

Quan les dades no estiguin disponibles en l'àmbit territorial català, com pot passar en el cas de les adopcions internacionals, el departament ha de "donar suport a les persones titulars del dret que han formulat la sol·licitud".

A més, el decret estableix l'obligació de la Generalitat d'adreçar-se a l'autoritat competent en matèria d’adopció internacional –o en el seu defecte, a l’orfenat, centre o casa d’acollida on l’infant va viure abans de l’adopció– per demanar la informació. Això, però, no és garantia d'èxit, ja que són molts els països que no permeten divulgar certes informacions.

Un dret amb limitacions

El dret a obtenir informació sobre el propi origen permet conèixer els parents biològics, però no inclou les dades de localització de persones –llevat que ho autoritzin expressament–, ni tampoc les dades personals dels professionals que van intervenir en el procés de separació del nucli familiar.

També queden fora del dret les dades de terceres persones no relacionades amb la història de la persona i les dades relatives a l’àmbit privat dels acollidors familiars –tret que manifestin el seu acord.

Trobada amb els pares biològics

El Decret estableix un termini màxim de sis mesos per facilitar el coneixement dels orígens biològics. Un cop la persona interessada presenta la sol·licitud, l’Administració obre un procediment confidencial de mediació.

Aquest procés inclou l’acompanyament tècnic necessari per conèixer les circumstàncies en què es va produir la separació i aclarir les posicions de cadascuna de les parts implicades; i, si s'escau, preparar la trobada entre aquestes. El suport psicològic i social per atenuar el possible impacte emocional i per treballar en les expectatives també n'és un element clau.   

En alguns casos, l’equip que dur a terme l’acompanyament constata la inviabilitat d'una trobada entre els pares biològics i el fill. En aquest supòsit els tècnics es limiten a facilitar a la persona interessada les dades d’identitat dels progenitors, sense promoure la trobada entre les parts.

En els casos en què sorgeixin dificultats per concertar la trobada, pot demanar-se un procediment de mediació extern al Departament, amb mediadors designats pel Centre de Mediació del Dret Privat.

A més, el Decret també recull la possibilitat d’establir mesures d’acompanyament als progenitors biològics afectats, en cas que es constati que la separació del fill  del nucli familiar va ser resultat d’una situació de discriminació derivada de l’entorn social o familiar.